Hola a tots,

En primer lloc comentar que surto moltes vegades sol. Per fer-ho amb seguretat, em miro els butlletins i la meteo però sobretot, trio itineraris i rutes amb un nivell de compromís baix o mitjà. Si el perill d'allaus és tres o més, trio itineraris on el perill és gairebé nul o inexistent en rutes sobre lloms i carenes o de poca inclinació (entenent que sempre hi ha perill per baix que sigui). Una bona opció si les ganes ens poden, és buscar rutes a les estacions d'esquí.
Cal dir que la sensació de perill és molt subjectiva i depèn molt de cadascú. Jo mateix, procuro ser molt prudent.
Curiosament m'he trobat amb moments on, anant en grup nombrós, hem arriscat per culpa de la falsa seguretat d'anar acompanyat. És en aquests casos on hi veig també un perill potencial de patir accidents.
Per últim, comentar que a vegades quan anem sols només pensem en els allaus però una mala caiguda ens pot portar mals "ratos" o alguna desgràcia.

Soc conscient que em puc ficar en un fregat però aprofitant aquest fil es podria fer un catàleg de rutes amb perill baix d'allaus o de dificultat baixa-moderada per poder ser dutes a terme en el cas que anem sols.

Salut!

Anar sol és una gran lliçó. Aprens molt més perquè has de ser molt més conscient. Segurament et tornes una mica més conservador i potser renuncies quan amb un grup continuaries. No tinc estadístiques, però tinc la intuïció que el risc deu ser més o menys igual, anar sol que anar en grup. El principal problema: en cas d'accident, si vals sol, sovint les possibilitats de sortir-te'n són baixíssimes. Per tant, si vas sol, doble precaució.

https://www.facebook.com/pako.crestas/videos/10212022595141324/

Respectant la llibertat de tothom penso que són encertats els comentaris... hi havia una reflexió en una pel.licula de salt base on un saltador deia "a la vida hi ha dos gots, el got de la sort i el got de l'experiència. Quan t'inicies en una activitat el got de la sort és ple i el de l'experiència és buit. A mesura que passen els anys a mesura que s'omple el got de l'experiència es buida el de la sort. Arriba un dia que davant d'un imprevist el de la sort és ben buit i ho hauràs de confiar tot al de l'experiència per solucionar el problema". Diumenge per pujar el Pedraforca amb les condicions que hi havia m'imagino que l'adrenalina, el compromís i la concentració devien ser màximes per anticipar qualsevol imprevist, sinó fos així, d'altra forma s'hauria confiat tot al got de la sort...i cadascú ha de valorar quanta sort ha consumit.

el concepte d'imprudència és difícilment objectivable, més sovint gent amb poca experiència i raquetes al peus seguint una ruta al mòbil sense saber on van i preguntant si ja són al cim (per posar un exemple real i que m'he trobat sovint aquest hivern, reflex de la popularització sobtada de l'entorn de neu) estan molt més exposades, i són molt més vulnerables al perill. En tot cas, és una decisió particular i individual, com diu i comparteixo amb Adrià. Si que es pot encetar llavors el debat de si hi ha un accident i tal i qual ... que hauríem de traslladar a tot, com mantenir determinats esdeveniments esportius en entorn de muntanya amb una meteo penosa per pressions del calendari, per posar un sol exemple.. La reflexió Ernets de l'efecte crida em sembla rellevant, i amb tot, cadascú hauria de ser capaç de valorar la seva pròpia capacitat de gestionar el risc. És una opinió, en això cadascú té la seva veritat i part de raó

Sii vaig estar fa un mes i tambe fins el cim amb esquis als peus pero aquest cop estava molt canviat, molta pero que molta mes neu al cim

Hola Adrià, tal i com he intentat dir, res a dir de les sedicions personals de cada un.
Però el que em preocupava era que la piulada no tingués associada alguna dada de la situació de risc amb la que estava viscuda, i amb la que segurament seguirà durant uns quants dies.
Era per si algú llegeix la piulada i s'apunta a fer el Pedra sense mirar cap butlletí, només amb la referencia que algú ha fet el Pedraforca amb 70cm de nou nova i que no li ha passat res.
Per cert, molt maques les fotos, sobretot les del cim ;-)

Hola ernest, hola carles , vaig veure la recomació de la feec, i soc concient del risc i del que pot passar, pero aixi soc jo, m agrada sortir solt , penso que cada persona es lliure de fer el que vulgui, que ningu sap res de la vida dels demes i jo se perque surto solt i amb el risc d allau 3 o 4 tinc els meus motius per fer-ho, pero gracies igualment per el comentari perque es un comentari de cara a la seguretat,

La veritat és que estic d'acord amb L'Ernest, una mica temeràri anar sol al Pedraforca donades les condicions que hi havia i sense tenir en compte les recomanacions. En aquest cas ha acabat tot bé (per sort), però penso que les imprudències no s'haurien de difondre ja que això pot provocar que altres lectors menys experiemntats subestimin els riscs de cara a futures sortides.

hola Ernets, desconeixa aquesta recomanació difosa i la mesura adoptada pel refu, .. un bon reflex de la situació de perill i la necessitat d'anticipar-se als accidents en zones tan populars i popularitzades. Gràcies per compartir

Com has vist el risc d'allaus sota els teus peus? Estaves tot sol, doncs van recomanar per tota arreu no accedir al Pedraforca per elevat risc d'allaus. https://www.youtube.com/watch?v=AL3jzEUiP2c Saps que van tancar el refugi Lluís Estasen per aquest fet?
Està clar que cada squiador tria el que vol fer i gestiona el risc com vol. Escric aquest comentari, només per que quedi escrit alguna cosa que vinculi la teva piulada amb una petita reflexió i potser es miri el butlletí. El factor humà de "ja hi ha passat algú i no ha passat res" sabem que no funciona. Penso que has gaudit d'una bona experiència però has estat de sort ;-)